02/12/06

25/11/06

19/11/06

18/11/06

12/11/06 El matí emboirat, el Torre emboirat, el Berengueres emboirat, la Lídia emboirada, el Valls emboirat, el Tavi emboirat, el Jordi emboirat, l'Isma emboirat i l'Aida més preocupada del puto euro que del partit. Això ha sigut la p... crònica!!!

05/11/06 La primera matinal de diumenge al tros! Foc, llonganisses, pa torrat i un servei de café que va impresionar els rivals fins al punt de rendir-se als mal.labarismes i tirades espectaculars dels components de l'Alentorn. Res a fer quan aquest equip desplega la seva màgia! Ronaldinho no cal que tornis, Calverinho t'ha pres el lloc en l'univers de les estrelles de l'esport! Tot el partit va ser una lluita ajustadíssima que es va decidir en els últims minuts, la cosa va anar sempre de deu punts amunt o avall fins que al final del matx els que s'havien estat gratat els ous tot el matí van decidir fer alguna cosa (i desprès critiquen a l'úperú) i l'apisonadora alentornina va aconseguir la victòria. Un partit que fa afició i que mostra com han de ser els propers partits de vibrants, amb els equip frec a frec, sense deixar que s'allunyin, a tocar tota l'estona, fregant-se,... en el marcador! I contra La Portella atenció... la Samba Berengueres ha de tornar a dur l'equip endavant pepepe...pepepe..pepe

28/10/06 Segon desplaçament i segona derrota en camp aliè, està vist que de moment l’Alentorn es creix amb el caliu del seu públic i es incapaç de aconseguir victòries fora del seu terreny de joc. La junta directiva ha d’estudiar mesures urgents per a que la “marea taronja” es desplaci a donar suport al seu equip, s’han de llogar autocars, s’han de fletar avions, el que calgui per a que l’equip surti del pou! El partit però va ser impossible de guanyar, el Castellserà va fer una altíssima puntuació de 561 que va quedar molt lluny dels 424 d’un equip que ho va donar tot al camp i fora d’ell. Aquest cop el partit va començar fluix, de ben segur que sobre l’equip planava l’ombra de la nostra gallina Winnie The Pooh encara captiva en terres estranyes, vam saber quina era la sensació de l’equip del Barça quan jugava tenint el Quini segrestat, realment és molt dur i ens sol.lidaritzem amb el patiment de l’Urruti i el Migueli en aquella època (Companys, sabem el que es sent! Tan de bo l’infamia que s’està cometent amb la nostra companya tingui un final feliç com el vostre) Amb tot el recolzament del “pingüinito” que substituïa la gallina resultava insuficient i incòmode, per això, al final del primer terç de partit un comité disciplinari urgent va decidir la execució sumària del “susodicho” al que se li va aplicar una electrocució sense dolor de inmediat. Això va ser un revulsiu per tot l’equip i els 10’s van començar a aparèixer, la sang crida la sang i l’instint assassí dels nostres va despertar i van començar a retallar distàncies amb el Castellserà, però ja era massa tard. Fins i tot el Torre, que professa un odi visceral a les mascotes, cagondeus inclosos, va començar a acumular punts, l’Isma (pecident! pecident!) va descobrir una teoria d’aquelles que per velles moltes vegades no se’ls fa cas. (Isma xato, en tot, a la vida, quan veus que tu t’esforces i t’esforces i no acabes de rematar la feina com cal, la qüestió es anar provant noves postures fins que trobes la que et fa fer bitlla. Sabia jo d’un llibre de postures… crec que el dec tenir per casa…ja te’l deixaré però me’l tornes quan arribi el Mas Duran B de tornada, que aquest partit s’ha de guanyar) Total, 561-424, però ens ho vam passar… i el berenar de p… mare, gràcies Castellserà. La setmana vinent, i per gentilessa dels nostres Pp (Perete-Pedu) Gotera i Otilio particulars, iniciarem un nou sistema de qualificació dels jugadors, la cosa promet.

21/10/06 El submarí taronja segueix el seu camí triomfant cap als llocs de privilegi de la classificació. Aquest cap de setmana una nova victòria situa l’equip amb quatre puntets i escalant lloc a lloc per atrapar els primers (vine, vine,… que t’atrapo… uiiii,….que ja li veiem el darrere al primer classificat i estem a punt de tocar-lo…) La jornada va començar amb dubtes i un joc inestable, potser provocat pel mal estat del terreny de joc provisional, però poc a poc l’equip va anar trobant el seu lloc i es va assegurar la seva segona victòria. L’estat del terreny de joc, com dèiem, va fer que l’equip trigués a entrar en el partit. Les pluges d’aquesta darrera setmana van deixar l’estadi oficial, el Tros of the Bitlles Coliseum of Alentorn, en un estat deplorable i impracticable, tot i les darreres gestions de la junta directiva va haver d’optar-se per un camp alternatiu. Amb tot, val a dir que la junta ja està en contacte amb els especialistes amb tecnologia més puntera per camps de bitlles per resoldre l’estat del camp habitual i esperem en breu poder aplicar-li un tractament d’arena d’última generació per no tenir més problemas d’aquest estil, de fet els contactes amb els especialistes (The Graverman Solutions Corp.) ja van començar la setmana passada i esperem tancar-los ben aviat i poder comptar pel proper partit amb un terreny a l’alçada del joc de l’equip. Tot i el desplaçament lluny del terreny del Tros l’assistència de públic va batre records històrics i els seus ànims i crits de suport van dur a l’equip a la victòria… la setmana vinent serem a Castellserà, el repte és la primera victòria fora de casa. Equip i afició hem d’estar units, ja es comença a sentir el Carlinhos Brown pujant des de l’empalme en una carrossa plena de samba, ritme i alegria,… pepe pepe pepe oe oe oa… pepepepepeeeeeee…. L’ascens és nostre!

14/10/06 L’expedició de l’Alentorn a Vergós es va completar amb la segona derrota de la temporada i un fet sense precedents en l’història de les bitlles, la mascota, talismà i guia espiritual de l’equip, l’estel que il.luminava els nostres passos, la nostra referència dins i fora del camp, LA GALLINA WINNIE THE POOH, va patir una brutal agressió i un segrest que va deixar l’equip submergit en una depressió que no va permetre remuntar el partit. En efecte, quan es duien jugats aproximadament deu minuts de partit un espectador exaltat va envair el camp de joc de l’Alentorn i va arrencar d’una forta estrebada la gallina del seu lloc i la va conduir a un indret desconegut on segueix segrestada, fins llavors les puntuacions de l’Alentorn eren espectaculars però a partir d’aquell moment l’equip es va enfonsar i el Vergós va poder sentenciar el partit amb un rotund 498-429 amb 26 bitlles per l’Alentorn i 38 pel Vergós, va ser impossible anar més enllà a pesar dels esforços i la constància de tot l’equip. A pesar d’això hem d’agrair els esforços de l’equip del Vergós per donar ànims i treure’ns de la depressió, berenar, cerveses (pagades religiosament això si,…), només va faltar que algú s’arranqués per sevillanes, van estar a punt… A pesar d’això sempre recordarem la derrota i que en algun racó de la Segarra, en el Guantánamo de Vergós, la nostra gallina està segrestada il.legalment sense que se li reconeguin els seus drets. Mai l’oblidarem!!! Així les coses seguim en la cua de la classificació cada cop més lluny del nostre objectiu, en el nostre grup el Mas Duran es l’únic equip que continua imbatut i al capdavant de la classificació (amb un partit menys això si) i no defallirem en intentar acostar-nos a les posicions capdavanters. Em d’apropar-nos al Mas Duran alentornins! Quant més a prop millor!