 |
Per entendre millor la
següent galeria de fotografies, aquí detallem una mica de vocabulari
relacionat amb el mon de les forques:
AMARAR.
Posar en remull.
ARPIOT. Mena de
forca no esmentada en cap diccionari que en donen unicament la
definció "d'eina per cavar la terra".
BADALL. El
"badall" forcaire es fa servir per a obrir, separar o badar dos
pollegons d'una forca.
BLEGADOR. El nom
d'aquesta eina de forcaire no és en cap diccionari. Es l'estri
que es fa servir per blegar els pollegons de les forques.
CADIRA D'ENFARDAR.
Estri emprat per fer els fardells de forques. No insert en cap
diccionari.
DESEMMOTLLAR.
Sinònim de DESPARAR (Veure aquest mot).
DESPARAR.
Accepció forcaire no inclosa en cap dels diccionaris. Es l'acte
de desfer els estris per mitjà dels quals la forca havia estat
emmotllada i parada.
ESQUERRERA.
Excepció forcaire no anotada en cap diccionari. Es diu de la
forca que té un o varis pollegons excessivament girats o tirats
cap a l'esquerra. La forca "dretera" no existeix en l'argot de la feina.
FALCA.
Accepció no continguda en els diccionaris. En l'argot del
forcaire és una escapçadura sobrera de pollegó que
té un doble biaix a cada cap i que, a la llargada convenient,
serveix per mantenir i fixar la necessària separació
entre dos pollegons.
FER ANAR.També
FER VENIR. Adreçar el mànec o un pollegó
fent-lo anar cap al lloc que li correspon.
FORCA DE PRIMERA.
Qualitat sobresortint que tenen algunes forques quan encara són
a l'arbre.
FORCA DE SEGONA.
Forca a l'arbre i de menys estima que la de "primera.
FORCAT. Mot no
esmentat en cap diccionari. Mena de forca emprada per aplegar les
garbes i garberesi carregar-les als carros.
GRULLO. Eina o
estri usat pels forcaires, el nom del qual no es troba mencionat a cap
diccionari. Era emprat per arreglar el foc de la "socarrada".
MANGALA.
Sinònim de "bastó de ganxo" i "ganxo".
MAURADOR. Eina de
forcaire no inserta en cap diccionari. L'explicació que s'hi
troba diu: "Taulell damunt del qual es "maura" alguna cosa, mentre que
el "maurador" dels forcaires servia per adreçar els pollegons.
PAL DE FER FORQUES.
Principal útil forcaire , de la qual no es troba en cap
diccionari.
PALA. Part de la
forca d'on arrenquen els pollegons.
PALAJAR. Feina de
conformar la pala de la forca mentre va creixent.
PALLERA.
També sol dir-se'n "forca pallera" per fer el paller.
PARADOR DE FORQUES.
Estri emprat pels forcaires, el nom del qual no apareix en cap
diccionari.
PELLÓ.
Devantal usat pels forcaires.
SABADOT. Conjunt
de la lligada que fan els forcaires.
SOCARRADOR.
Accepció forcaire no anotada en cap diccionari.
TOCAR.
Sinònim de POLIR.
TRIANÇA.
Tipus de forca.
TRIBO, també
TRIBE, sinònim de "barrina".
VETA-SEGAT.
El diccionari Alcover- Moll dona una definició que s'ajusta
força a l'equivalent forcaire, però sempre que aquesta
veta deformi o comprometi la resistència del mànec o
d'algún pollegó.
|
Les Forques 
