Actualitat
Localització
Imatges
Història
Festes
Activitats
Contactar
Fòrum
Enllaços
Junta Veïnal
Grup Cultural
Qui som?
Participa
Llibre de visites
HISTÒRIA
General Les Forques La Contradansa Tradició
Les Forques.
Documentació cedida per Anna Torra Parcerisa.

Alentorn és un poble conegut pels seus forcaires. Les millors forques artesanals fetes amb branques de lledoners són originàries d´ Alentorn. Una tradició que s´ha mantingut durant molts anys i que actualment perdura a les mans de Casimir Brescó (foto), l´últim forcaire en actiu.
En aquest apartat explicarem el procés de fabricació d´una forca i coneixereu alguns mots del vocabulari forcaire.

Blibliografia:
"LES FORQUES I ELS FORCAIRES D'ALENTORN",
de Joan Farrell i Domingo.

Per entendre millor la següent galeria de fotografies, aquí detallem una mica de vocabulari relacionat amb el mon de les forques:

AMARAR. Posar en remull.
ARPIOT. Mena de forca no esmentada en cap diccionari que en donen unicament la definció "d'eina per cavar la terra".
BADALL. El "badall" forcaire es fa servir per a obrir, separar o badar dos pollegons d'una forca.
BLEGADOR. El nom d'aquesta eina de forcaire no és en cap diccionari. Es l'estri que es fa servir per blegar els pollegons de les forques.
CADIRA D'ENFARDAR. Estri emprat per fer els fardells de forques. No insert en cap diccionari.
DESEMMOTLLAR. Sinònim de DESPARAR (Veure aquest mot).
DESPARAR. Accepció forcaire no inclosa en cap dels diccionaris. Es l'acte de desfer els estris per mitjà dels quals la forca havia estat emmotllada i parada.
ESQUERRERA. Excepció forcaire no anotada en cap diccionari. Es diu de la forca que té un o varis pollegons excessivament girats o tirats cap a l'esquerra. La forca "dretera" no existeix en l'argot de la feina.
FALCA. Accepció no continguda en els diccionaris. En l'argot del forcaire és una escapçadura sobrera de pollegó que té un doble biaix a cada cap i que, a la llargada convenient, serveix per mantenir i fixar la necessària separació entre dos pollegons.
FER ANAR.També FER VENIR. Adreçar el mànec o un pollegó fent-lo anar cap al lloc que li correspon.
FORCA DE PRIMERA. Qualitat sobresortint que tenen algunes forques quan encara són a l'arbre.
FORCA DE SEGONA. Forca a l'arbre i de menys estima que la de "primera.
FORCAT. Mot no esmentat en cap diccionari. Mena de forca emprada per aplegar les garbes i garberesi carregar-les als carros.
GRULLO. Eina o estri usat pels forcaires, el nom del qual no es troba mencionat a cap diccionari. Era emprat per arreglar el foc de la "socarrada".
MANGALA. Sinònim de "bastó de ganxo" i "ganxo".
MAURADOR. Eina de forcaire no inserta en cap diccionari. L'explicació que s'hi troba diu: "Taulell damunt del qual es "maura" alguna cosa, mentre que el "maurador" dels forcaires servia per adreçar els pollegons.
PAL DE FER FORQUES. Principal útil forcaire , de la qual no es troba en cap diccionari.
PALA. Part de la forca d'on arrenquen els pollegons.
PALAJAR. Feina de conformar la pala de la forca mentre va creixent.
PALLERA. També sol dir-se'n "forca pallera" per fer el paller.
PARADOR DE FORQUES. Estri emprat pels forcaires, el nom del qual no apareix en cap diccionari.
PELLÓ. Devantal usat pels forcaires.
SABADOT. Conjunt de la lligada que fan els forcaires.
SOCARRADOR. Accepció forcaire no anotada en cap diccionari.
TOCAR. Sinònim de POLIR.
TRIANÇA. Tipus de forca.
TRIBO, també TRIBE, sinònim de "barrina".
VETA-SEGAT. El diccionari Alcover- Moll dona una definició que s'ajusta força a l'equivalent forcaire, però sempre que aquesta veta deformi o comprometi la resistència del mànec o d'algún pollegó.

Les Forques pas a pas

ALGUNS TIPUS DE FORQUES:
1. Forca de dos pollegons
2. Forca de tres pollegons
3. Triança de cinc
4. Triança de sis
5. Triança de set
6. Pallera de nou
7. Triança de quatre

EINES
1.
La Forca - 2.Pal de fer forques - 3.Destral - 4.Motlle - 5.Bordassa - 6.Blegador - 7.Maurador - 8.Veta-segat - 9.Falçó - 10.Martell - 11.Tribo - 12.Tallant

Si voleu més informació sobre les forques i oficis artesans de la Noguera podeu consultar aquest treball realitzat per Antoni Ricart i Serena (entre d'altres coses President del CPAM -Centre d'activitats de promoció de muntanya- de Balaguer i gran coneixedor de la comarca).
Descarregar
www.alentorn.cat