 |
Per entendre millor la següent galeria de fotografies, aquí detallem una mica de vocabulari relacionat amb el mon de les forques:
AMARAR. Posar en remull.
ARPIOT. Mena de forca no esmentada en cap diccionari que en donen unicament la definció "d'eina per cavar la terra".
BADALL. El "badall" forcaire es fa servir per a obrir, separar o badar dos pollegons d'una forca.
BLEGADOR. El nom d'aquesta eina de forcaire no és en cap diccionari. Es l'estri que es fa servir per blegar els pollegons de les forques.
CADIRA D'ENFARDAR. Estri emprat per fer els fardells de forques. No insert en cap diccionari.
DESEMMOTLLAR. Sinònim de DESPARAR (Veure aquest mot).
DESPARAR. Accepció forcaire no inclosa en cap dels diccionaris. Es l'acte de desfer els estris per mitjà dels quals la forca havia estat emmotllada i parada.
ESQUERRERA. Excepció forcaire no anotada en cap diccionari. Es diu de la forca que té un o varis pollegons excessivament girats o tirats cap a l'esquerra. La forca "dretera" no existeix en l'argot de la feina.
FALCA. Accepció no continguda en els diccionaris. En l'argot del forcaire és una escapçadura sobrera de pollegó que té un doble biaix a cada cap i que, a la llargada convenient, serveix per mantenir i fixar la necessària separació entre dos pollegons.
FER ANAR.També FER VENIR. Adreçar el mànec o un pollegó fent-lo anar cap al lloc que li correspon.
FORCA DE PRIMERA. Qualitat sobresortint que tenen algunes forques quan encara són a l'arbre.
FORCA DE SEGONA. Forca a l'arbre i de menys estima que la de "primera.
FORCAT. Mot no esmentat en cap diccionari. Mena de forca emprada per aplegar les garbes i garberesi carregar-les als carros.
GRULLO. Eina o estri usat pels forcaires, el nom del qual no es troba mencionat a cap diccionari. Era emprat per arreglar el foc de la "socarrada".
MANGALA. Sinònim de "bastó de ganxo" i "ganxo".
MAURADOR. Eina de forcaire no inserta en cap diccionari. L'explicació que s'hi troba diu: "Taulell damunt del qual es "maura" alguna cosa, mentre que el "maurador" dels forcaires servia per adreçar els pollegons.
PAL DE FER FORQUES. Principal útil forcaire , de la qual no es troba en cap diccionari.
PALA. Part de la forca d'on arrenquen els pollegons.
PALAJAR. Feina de conformar la pala de la forca mentre va creixent.
PALLERA. També sol dir-se'n "forca pallera" per fer el paller.
PARADOR DE FORQUES. Estri emprat pels forcaires, el nom del qual no apareix en cap diccionari.
PELLÓ. Devantal usat pels forcaires.
SABADOT. Conjunt de la lligada que fan els forcaires.
SOCARRADOR. Accepció forcaire no anotada en cap diccionari.
TOCAR. Sinònim de POLIR.
TRIANÇA. Tipus de forca.
TRIBO, també TRIBE, sinònim de "barrina".
VETA-SEGAT. El diccionari Alcover- Moll dona una definició que s'ajusta força a l'equivalent forcaire, però sempre que aquesta veta deformi o comprometi la resistència del mànec o d'algún pollegó. |
Actualitat
Història
